dilluns, 29 de juny del 2009

Adopta el català

Esteu avisats de que escoltar l'àudio "Línia directa amb l'alcaldessa" no nomes pot provocar-vos trastorns psíquics aguts de caire crònic sinó que a més si arribeu al minut 40 aquests trastorns poden originar-vos un quadre d'irascibilitat aguda de desconegut tractament fins el moment per la ciència mèdica moderna. Constatar el servilisme d'aquesta dona cap a l'interlocutor-votant -esbirro- i l'us dels seus camaleònics recursos adaptatius en l'àmbit de la parla i de les idees, ens permet afirmar que estem davant d'un estrany fenomen natural que nomes està a l'abast de molt pocs dels elegits i ungits per la ma del creador i és que ens agradi o no hem de reconèixer que estem davant d'un sagrao peaso darcardesa que se queda ma ansha que la puñeta con mascarilla, peineta i olé!!! Sota la vostra responsabilitat i que sigui lleu!

dissabte, 27 de juny del 2009

Ordenança de civisme i constatació de resultats

Després de més d'un any i escaig d'haver estat dotats d'una normativa cívica bàsicament sancionadora, no in/o formativa, voldríem saber quina valoració en fa el conjunt de la gent del poble. La valoració que de la seva aplicació en faria l'inefable regidor Valentín ja la sabem, no així el que observa la gent normal en el seu dia a dia particular, com i quines millores ha notat en els espais de convivència urbana si és que n'hi veu cap. Nosaltres el que específicament també voldríem saber és la quantitat de diners que, fruit de l'entrada en vigor de la normativa de civisme, ha beneficiat al poble de Malgrat perquè, a jutjar pels múltiples grafitis que decoren el poble, pensem que no tenen diners ni per tapar-los ni gent sancionada per repintar parets malmeses.

Excel·lència és una paraula que sovint la nostra alcaldessa fa servir per marcar i vendre'ns uns objectius de futur que es contradiuen obertament amb el lamentable estat en que es troba bona part del centre comercial de Malgrat. Si excel·lim en quelcom és en deixadesa, en brutícia, en arbitrarietat en l'imposició de sancions i en ordenances cíviques inútils que només han servit, ens temem, per intentar justificar el sou que percep el responsable de la seva elaboració.

Tornem altre cop a la càrrega: fins quan als cotxes aparcats al passeig els hi està permès d'ocupar dues terceres parts de vorera per a vianants. Té arguments per respondre a la específica qüestió el nostre “excel·lent i eficient” creador d'excelses viabilitats perimetrals i urbanes? Prenent-ho com a model de com s'han de fer les coses i tenint en compte la falta de rigor dels agents municipals al respecte, nosaltres exhortem a la gent del poble de Malgrat per que aparqui on i com li plagui que de segur no serà sancionat ja que la permissivitat dels responsables és infinita. Esperem que funcioni, vaja!

divendres, 26 de juny del 2009

D'esclaus, súbdits i púrria

A mig cos de rei
Conten les cròniques monàrquiques i les revistes de senyores ocioses que hi havia una vegada un rei molt 'campechano' que vivia en un regne fustigat per una crisi ecòmica galopant. Un dia, aquest rei, solidari amb les estretors del poble, decidí d'emprendre un seguit de mesures de contenció per tal de donar exemple als súbdits que, amb tanta generositat, contribuïen un any fiscal sobre l'altre a fer que mai no li faltés el plat a taula ni cap altre menester de primera necessitat.

I el conte diu que aquest rei tenia el costum estiuenc de retirar-se, amb tota la familiada, a una segona residència palatina situada en una illa dels seus dominis, on podia evadir-se de la intensa activitat reial i fer bronze a bord del seu iot per poder sortir
ben afavorit a les fotos de les cròniques monàrquiques i de les revistes de senyores ocioses. Doncs aquesta vegada que les arques del regne anaven justes, el rei, com que era tan 'campechano' i fraternal amb el poble patidor, determinà en sec que reduiria les hores de navegació amb la nau sobirana, l'estómac de la qual, per fer el ple, s'havia d'alimentar amb 26.000 euros de combustible.

Què us en sembla, nens i nenes? Doncs estigueu atents, perquè això només és el començament: també ordenà d'escurçar el nombre de funcionaris que l'acompanyarien a fer les vacances, i que, per no malbaratar paper, els resums de premsa (que, total, tampoc no se'ls llegiria), ja els hi enviarien per internet. Animat com estava, preceptuà que, a les tant-i-centes cambres de palau, s'hi instal·larien les corresponents tant-i-centes bombetes de baix consum, i que l'aire condicionat no hi baixaria dels 25 graus. I que, el pinso dels gossos, se'l faria comprar a l'engròs a la capital del regne. I que els servents es traslladarien amunt i avall de la finca illenca amb cotxes elèctrics, i regarien la flora abundosa dels seus jardins amb aigua de pluja, inclosos els llimoners, dels quals aprofitarien la fruita per abastar les 'caipirinhas' de les festes d'estiu. No hi havia el menor dubte que les resolucions d'aquest rei eren tot un exemple per a uns súbdits que, manllevant la idea, també les podrien aplicar a les seues depauperades economies.

I narren les cròniques monàrquiques i les revistes de senyores ocioses que, tot això, tothom ho trobà molt bé. Ho trobà molt rebé el president del congrés del regne, que declarà que el rei era 'tan llest' que faria allò que més li convingués. Ho trobà sorprenentment bé un cap d'un partit d'esquerres molt unit, però de la brega, manifestant que els reis tenen dret de fer vacances com tothom (sense precisar quina classe de tothom) i que havien de ser 'moderats en l'ostentació'. I la portaveu del grup de l'oposició parlamentària, que tant urticaven segons quins finançaments, ho elogià a bombo i platerets, proclamant que la família reial es prenia molt seriosament el fet 'd'oferir una imatge d'austeritat', i encara hi afegí l'exemple que la reina del regne, un dia, havia volat amb Ryanair, tota barrejada amb qui sap quina mena de púrria. Amb tot, nenes i nens, no consta en els papers que cap es pronunciés sobre l'operació de planxa i pintura de la jove del rei, la 'doña' princesa, que, qui en dubtaria ara, segur que se la devia haver fet a la Corporación Dermoestética de la cantonada mateix de palau. I ara és quan seria bonic de dir: vet aquí un gos, vet aquí un gat...

Marta Rojals - Vilaweb
divendres, 26 de juny de 2009

dijous, 25 de juny del 2009

Felicitats per la revetlla


Gratament sorpresos varem quedar els assistents a la revetlla de Sant Joan organitzada pel GEM i que, amb la col·laboració de ciclistes, geganters, escoltes, diables de Malgrat i co-patrocinat per l'Ajuntament, aconseguiren guarnir la revetlla d'un extraordinari espectacle de llum i color. Si a això hi afegim l'encert de comptar amb l'actuació de la Societat la Polar a més de la magnífica Orquestra de la Bona Sort de Palafolls que va escampar bon rotllo arreu per amenitzar la vetllada, podem dir que malgrat la persistent dèria d'alguns de remar contra corrent amb el malt rotllo que els hi és habitual per bandera, la festa va tenir un gran èxit. Exemplar i destacable l'assistència a l'acte de gran part dels representants del govern municipal de Palafolls per contra a la nul·la presència dels representants governatius malgratencs, PPOE en ple. Ells sabran el perquè de la seva absència, nosaltres també ho sabem.


dimarts, 23 de juny del 2009

Fascinació pel foc


En els últims anys, la festa de Sant Joan està vivint, especialment a les grans ciutats, un procés de domesticació que amenaça la continuïtat de les fogueres com a element central de la celebració. En cada nova edició l'administració local posa més traves a la construcció espontània de fogueres al carrer. En nom de la seguretat (riscos personals, perill d'incendi, destrosses en el mobiliari urbà) i de la comoditat (carrers tallats, sorolls molestos, fum) cada vegada cal demanar més permisos per tal de fer la petita foguera de barri, de plaça, de cantonada, feta amb la participació de tots els veïns. D'aquesta manera s'està acabant amb un espai tradicionalment obert, de socialització, festeig, diversió comuna i responsabilitats compartides, i cedint el protagonisme a macro-revetlles de consum massiu en grans espais privats, que converteixen la festa de Sant Joan en un negoci de discoteca més.
Contra la cultura de l'espectador que té el sofà, la passivitat i el consum com a paradigmes, us proposem cremar el tedi, sortir al carrer, córrer, saltar, vibrar, suar, emocionar-se i ballar al voltant d'una bona foguera.

dilluns, 22 de juny del 2009

Orchis i Càmping La Tordera

Finalment i mentre les nostres intrèpides autoritats, atrafegades per les seves importants gestions municipals de Pacte d'alcaldes, Agenda 21, Turisme de qualitat, Casernes policials, Viatges de plaer, Recaptació d'impostos i sancions..., ignoren aquesta vergonyosa realitat, és l'iniciativa privada qui s'implica en la posada en marxa de mesures orientades a la salvaguarda d'aquest espai deixat de la ma de déu i dels nostres insensibles representants. Felicitem a Orchis i Càmping La Tordera per haver arribat a l'acord de restauració, ordenació i preservació de l'espai fluvial especialment protegit amb que tots els nostres polítics s'omplen la boca cada dos per tres però en el que, a l'hora de la veritat, ningú actua. La vàcua xerrameca que s'escampa des de la regidoria de medi ambient sobre l'importància de prendre consciència dels reptes de futur com són: Reciclatge, sostenibilitat, compostatge, deixalleria, estalvi, respecte medi ambiental..., entre d'altres conceptes, ens demostre que nomès és això, xerrameca política amb l'única finalitat de no perdre el lucratiu càrrec que vergonyosament ocupen.
Felicitem-nos-en tots per la bona i atípica noticia de benefici pel nostre territori municipal.
Material gràfic procedent del blog "La Natura a la Baixa Tordera"

dissabte, 20 de juny del 2009

Great expectations 2011

dijous, 18 de juny del 2009

Recaptar, recaptar i plorar

No en tenen prou de convertir l'Ajuntament en la immobiliària de “Cal Peret i les cabres” per mirar de sobresortir dins del trepidant i mutant món de la construcció que ara pretenen obrir la via d'ingressos, barroerament directes, com és el pagament per accedir al “popular” parc públic F. Macià i als espais d'aparcament del poble per més endavant, en una segona fase, instaurar pagar també per passejar, anar amb bicicleta, trepitjar panots o banyar-se. Com hem manifestat diverses vegades des del bloc, no tenen ni la decència d'adecentar les parets exteriors del parc tot i comptar amb una legió de brigadistes endollats a canvi de vots, pobre gent, no poden ni comprar la pintura per fer-ho possible, estan arruïnats diuen, com contrariament i científicament ho demostra l'ampliació de la il·legal construcció del local de la petanca. Nosaltres els hi podem suggerir la igualació del sou dels regidors amb el SMI 624€ al mes per poder augmentar la caixa i fer front a les despeses de manteniment del mobiliari urbà, espais urbans i hores extres de l'incompetent funcionariat municipal, si una família -diu el propi govern del PSOE- pot viure amb aquests ingressos, pensem nosaltres que també poden fer-ho, per donar exemple, els nostres representants municipals i no estar cobrant abusius sous que multipliquen per deu aquesta quantitat. Que se n'assabentin, NO VOLEM PAGAR MÉS EN CONCEPTE DE RES, nosaltres i gràcies a la seva estraperlista gestió sí que estem en plena crisi.

dimecres, 17 de juny del 2009

Esperpènticament real

Ens preguntem si de veritat aquesta portentosa regidora, molt satisfeta sempre de tot, pensa seguir obsequiant al sofert poble de Malgrat amb les seves lamentables valoracions que ja no complauen a ningú, tret de la seva jefa, la persona que ha aconseguit convertir el socialisme en la més burda pallassada en els annals de la història contemporània local i en la més eficient màquina de destrucció territorial. Espanyola fins la medul·la, ignorant a parir, nostàlgica del franquisme i aprofitada a cor que vols de les misèries socialistes, els seus cínics companys de viatge, tenim a Malgrat un quadre al més semblant possible al que s'entén per esperpent. Esgarrifa saber que aquesta persona, que mana, i mana molt, conti amb la indiferència absoluta del 63,89% de la població. Per fer-nos-ho mirar.


dimarts, 16 de juny del 2009

Moralina pepoeista


La patètica ètica de les nostres més altes autoritats queda de nou perfectament evidenciada en el fragment-resum del passat Ple i que us oferim la possibilitat de tornar a escoltar en format breu per tornar a fruir de les trepidants emocions que es donaren. Quan una persona elegida pel poble per a gestionar els seus afers municipals es nega a respondre reiteradament a les preguntes que li són formulades i que tracten, nomes, d'obtenir transparència i resposta a la seva gestió, deixa entreveure que l'assumpte en qüestió l'incomoda i amaga quelcom d'inconfessable amb el seu silenci. Cada cop els silencis per resposta són més habituals als plens, recordem els reiterats “no li penso contestar” a les preguntes fetes per Ramon Solé en els últims plens, cada cop sovintegen més i s'encomanen a la resta de regidors que queden d'aquesta manera perfectament identificats com a indignes servidors públics i consumidors compulsius, encara que ho neguin, d'un potent i grotesc estupefaent anomenat moralina pepoeista. La perversió de la democràcia i la victòria de la barra, vaja!, i avall que fa baixada.

Una casa no fa un carrer,
un carrer no fa una ciutat,
un arbre no fa un espai verd,
un espai verd.

Raimon. Qui pregunta ja respon


dissabte, 13 de juny del 2009

Ghetto sanitari “El pelotazo”

En el Ple del passat dijous la nostra alcaldessa es delia per que algú pronuncies el terme pelotazo, no ho va aconseguir ja que prudentment els regidors no varen fer us del qualificatiu mot per definir el futur polígon sanitari i que segons la brillant regidora Vega donarà molta feina al poble. Nosaltres ens preguntem com s'anomena, i no trobem resposta, a la compra a baix preu d'unes parcel·les de conreu sota l'amenaça d'expropiació imminent per part de persones estretament vinculades a l'administració municipal i que, casualment, un cop comprades es requalifiquen màgicament a l'espera d'arribar a la situació que tenim ara: la brillant pretensió de fer un ghetto sanitari més propi d'una Alemanya nazi que d'un país civilitzat. La gent gran, els avis i els malalts mentals necessiten com a part de la teràpia als seus mals i per a viure o guarir-se l'escalf humà de les persones al seu voltant, no que se'ls tanqui en àrees especials protegides i aillades. La pretensió de tenir aïllats i allunyats de la “bona gent” del poble aquest col·lectiu de població creiem que és una barbaritat d'idea i que nomes cerca de fer veure l'extrema sensibilitat que tenen les nostres autoritats cap aquestes persones, malalts mentals i gent gran, quan en realitat només els mou l'afany de col·locar encara més totxanes en una part del poble que ja de per si n'està saturada.

Resum: “Intento no anar amb moralina perquè me convé més anar amb moral, m'agrada més la paraula moral, no, no es la ètica sinó la moral. I l'altre, les confiances la té qui la té i les genera qui les genera i no la té qui no la té per més que la vulgui i no la genera qui no la genera per més que la vulgui”. Conxita Campoy.

La gent que no diu res quan enraona és la que enraona més”. Joan Brossa.


divendres, 12 de juny del 2009

“Maguda estranya”

Algú s'atreveix a reanomenar aquesta magnífica i divertida pintura de l'escola flamenca de l'any 1640 feta per Hendrik Pot?

Si ens atenim al que ahir varem poder escoltar en l'esperpèntic Ple municipal per boca de la regidora Vega, hem de convenir amb ella en que el desllorigador final de l'afer Riera de can Feliciano es troba a Barcelona, lloc on li diuen amb meridiana claredat, a manca de parer propi, el que ha de dir i que casualment és el mateix lloc a on es desplaça la nostra alcaldessa per aconseguir fer realitat les seves fantasies més íntimes i els seus més perversos projectes especulatius particulars, i ai d'aquell/a que gosi ni tant sols insinuar el que a nivell de poble és un clam, la legítima sospita ciutadana que darrera aquesta obcecació de cobriment de la Riera s'amaga un interès privat, corporatiu i familiar, i no, com afirma ella, un sentit de responsabilitat i servei a la ciutadania.

Ja comencem a estar-ne ben farts de polítics potiners que diuen no fer servir moralina i actuar només amb criteris morals quan tots els indicadors ens condueixen a pensar just tot el contrari. Ahir amb dos projectes urbanístics de primera magnitud per el futur desenvolupament del municipi, la regidora d'urbanisme, com és habitual en ella no va badar boca, va ser l'il·lustríssima servidora qui va monopolitzar el “suposat” debat, i diem suposat perquè el que menys es veu en els Plens és debatre les idees o aportacions de treball dels grups opositors i el que més s'aprecia és que ja està tot dat i beneit d'avant ma, o millor dit de sotamà. Definitivament, de nou, una “maguda” estranya i divertidament vomitiva.

Novament Ràdio Malgrat, fidel als seus particulars criteris de servei públic, ha deixat d'emetre el Ple via web, no fos cas que l'emissió de la cada cop més lamentable justa dialèctica plenària arribi al gran públic arreu del planeta i es posi encara més en evidencia el retrograd discurs populista i facinerós de la nostra monolítica autoritat. I quedo curt, i quedo curt, i...



dimarts, 9 de juny del 2009

Juas, juas, juas!!!

ÚLTIMA HORA: Sàviament i com no era d'esperar Malgrat no ha estat premiat i s'ha imposat, anecdòticament, el seny, que duri. Rejuasjuasjuas!!!

Volem contribuir a la genial idea de la Diputació de postular Malgrat de Mar com un dels municipis a rebre el premi “Millor iniciativa d’estalvi d’energia 2008″ amb aquestes dues fotografies fetes a les tres de la matinada i on clarament s'aprecia el sentit d'estalvi que impera al nostre ajuntament, quines portentoses ments privilegiades que tenim i no valorem en la seva justa mesura. Quines persones més sensibles, sostenibles i... La llum de dintre el local de la petanca cremant tota la nit mentre a fora l'ingent quantitat de llum i no precisament de baix consum, mercuri i sodi els hi és ven bé igual, fa possible llegir el diari en plena nit arreu de la plaça de la petanca i situen fidelment als responsables municipals en la més gran de les irresponsabilitats i en la disbauxa consumista que ara, a sobre, pretenen premiar. I és que aquest espai de privilegiats ciutadans, del que ja parlarem un altre dia, es mereix un tracte molt especial. Clarament se'ls trepitgen els dallonses!

Malgrat opta a un dels premis d’energia de la Diputació de Barcelona

52 candidatures opten enguany als Premis “Millor iniciativa d’estalvi d’aigua” i “Millor iniciativa d’estalvi d’energia 2008″, convocats per l’Àrea de Medi Ambient de la Diputació de Barcelona. Cada convocatòria atorga un primer premi de 6.000 euros i un accèssit de 3.000 euros, per a cadascuna de les categories. D’aquestes 52 candidatures, 33 són sobre projectes d’estalvi d’aigua i 19, sobre estalvi d’energia. En aquesta última candidatura hi concorre Malgrat de Mar.

El municipi veí participa en la categoria, corresponent als municipis entre 5 mil i 50 mil habitants, juntament amb 8 pobles més com Esplugues de Llobregat, Manlleu, Capellades, Calella, Sant Just Desvern i Tona.

Els Premis de la Diputació de Barcelona pretenen distingir aquelles actuacions que els ajuntaments i agents socials del territori porten a terme en matèria d’estalvi d’aigua i d’eficiència energètica, així com del foment de les energies renovables.

El lliurament dels premis el pròxim dimecres 10 de juny, a les 7 de la tarda, amb un acte festiu.

09.06.2009 – Ràdio Palafolls

Inquietant abstenció

Gràcies a la més que notable, inquietant abstenció, els 2.634 vots roig i gualdes del municipi han donat la victòria a les eleccions europees del passat diumenge 7 de juny a la cara més carca, reaccionaria i destructiva de la convivència. L'abstenció, la força victoriosa de lluny (8.585 vots, 63,9%) ha optat de nou a donar via lliure als professionals trinxadors del territori i que amb provada eficàcia representa el PPOE i que aspiren només, no ens enganyem, a la total destrucció del que en queda de territori municipal. Per fer-nos-ho mirar tots plegats.

diumenge, 7 de juny del 2009

El turisme malgratenc

Des d'aquí volem manifestar el nostre més incondicional suport a l'ingent esforç realitzat per la regidoria de turisme, amb l'alcaldessa al capdavant, a fi de dotar al poble de Malgrat d'una espectacular i infal·lible estratègia, amb metòdica planificació i sense reparar en esforços, a fi d'aconseguir l'unànime reconeixement internacional de les nostres portentoses habilitats en planificació turística. De seguir així augurem l'imminent entrada de les nostres autoritats en la selecta càtedra d'asnologia científica on segur que ocuparan un lloc preeminent pels grans mèrits demostrats en la realització de les portentoses tasques municipals.

Enhorabona campions!, sou els nostres herois i amb el vostre persistent i abnegat treball heu aconseguit convertir Malgrat en el paradís del burro català.

dissabte, 6 de juny del 2009

El mateix cul i merda




Si en aquestes alçades de les eleccions i en plena jornada de reflexió encara teniu dubtes sobre la conveniència d'exercir el dret a vot i no teniu clar quin és el vostre candidat per fer realitat un país normal, no el que tenim, nosaltres no us podem ajudar, no us direm el nom de quin ha de ser el vostre vot, no cal, però us direm el nom del que no ens representa en absolut en res de res i que directament podem tirar, sense escrúpols de cap mena, a les escombraries i aquest no és altre que el candidat del PP. Recordeu també que votar PP és el mateix que votar PSC, són el mateix cul i merda i no se n'amaguen. Recordeu la Conxita Campoy dient, SENSE CAP VERGONYA, que entre els dos partits no hi han diferències. Amb aquest pensament, vosaltres mateixos, aneu a votar en consciència i preferentment penseu en CATALUNYA, en el nostre poble.

dijous, 4 de juny del 2009

Ell torna, o no!


La teva abstenció el proper dia 7 de juny pot fer possible la materialització, de la ma dels nostres espanyolitzants gurus, d'un miracle inquietant i pervers.

De veritat penses col·laborar-hi?


dimarts, 2 de juny del 2009

I a sobre dissimulen




Hem observat que a diferencia d'altres eleccions, a Malgrat de Mar, el PSC ha col·locat mitja dotzena mal comptada de cartells per engrescar a la gent a votar la seva opció. Els pobles veïns, a diferència del nostre, van farcits del famós cartell vermell dimonitzant als líders europeus i espanyols de la dreta més rància i casposa. Els socalistes de Malgrat no poden fer-ho, no fos cas que s'indisposessin amb la seva aliada de govern i es quedessin sense realitzar els grans projectes que pretenen endosar-nos amb traidoria els propers mesos. Camuflen els seus orígens reals, el seu tarannà antisocial i pretenen amagar el fort ferum espanyolista i mafiós que han escollit per perfumar-se. Creuen realment que poden engalipar a algú més, o més ben dit, queda algú que cregui que hi ha alguna diferència entre PSC i PP???

dilluns, 1 de juny del 2009

Tot és normal i maco


Sembla ser, pel que es desprèn de les declaracions de la nostra alcaldessa fetes el passat dijous en el programa de ràdio Malgrat que "tot va molt bé, que tot és normal i maco i el poble resta en pau", us sona això?
Aquí teniu un petit fragment de l'últim sermó de la muntanya del Castell en que com cada últim dijous de mes, Ella, ens alliçona i anestesia alhora sobre els temes de més candent actualitat: Seguretat o inseguretat ciutadana, depèn de com es miri. Estat de la recepció de senyal de TDT i ràdio al nostre poble, així com del repetidor de Montagut. Neteja dels carrers així com d'espais públics, xiclets, gossos...
La manipulació d'un servei públic com és Radio Malgrat arriba al punt de silenciar la transmissió digital, curiosament cada cop amb més freqüència i coincidint precisament, no amb els nostàlgics i decadents espais musicals, sinó amb els d'opinió. Estem davant d'una forma subtil de censura, ens preguntem? El que sí que tenim clar és que, un estiu més a Malgrat, escoltar la ràdio o mirar la TV i gràcies a les nul·les gestions dels nostres incapacitats i manipuladors gestors municipals serà de nou com un autèntic bunyol de quaresma elaborat en ple estiu.
Cha la la la la oh oh oh...