No moriran més peixos a la Tordera

...I dins les coves de can Palomeres

el més ancestral dels rats penats

penja tot un hivern i quan desperta

vola a Malgrat, vola a Malgrat.

No moriran més peixos a la Tordera

acabarà per sempre la foscor,

No moriran més peixos a la Tordera

tornaran els seus antics moradors...

Aquí tenim un fragment de cançó en que la nostra més humil servidora en afers municipals, fa una declaració de principis d'un dels objectius de futur dins el tema “Quatre camins a la Tordera” cantant a duo amb el seu col·lega i amic Valentí Agustí i que no tindria res de particular si no fos que la cançó la varen gravar fa prop de dotze anys, ha passat tot aquest temps i els peixos morts, com cada any, segueixen omplint el delta de la Tordera sense que cap dels dos, en altres temps, "progres polítics" hagin mogut un dit per evitar-ho, és més, amb les seves no actuacions han aconseguit que cada any sigui menor el nombre de peixos i l'estat del riu sigui dia a dia més lamentable. De fet no podem queixar-nos de res quan la principal aportació i única de la nostra servidora és el fragment aquest que us adjuntem i on es desentén de la Tordera i es centra en els rats penats, extraordinària aportació aquesta al corpus ideològic socialista internacional, això sí, feta amb una gràcia i elegància només comparable a la de la nostra molt admirada i alhora noble servidora Duquesa de Alba.

El fragment que podeu escoltar de 1,36 minuts sobre una durada total de 6,15 i que ens hem permès d'estalviar-vos per una qüestió de salut, repeteix 18 vegades, “No moriran més peixos a la Tordera” i un cop fins i tot s'atreveixen a dir “Mireu que està malalta la Tordera”. Sort tenim que els nostres servidors 12 anys enrere ja ho sabien això, no volem pensar en com estaria avui el riu si ho haguessin ignorat. Dotze anys de no fer res en pro del riu tret de cançons i romanços bé podríem anomenar-ho ben legítimament DEMAGÒGIA PEIXATERA, oi?
________

Fotografies extretes del blog: La Natura a la Baixa Tordera de Javier Romera.

Enhorabona Malgratots! Lo gaiter ja ha arribat.

És un immens plaer per nosaltres el fer-vos arribar la primera de les col·laboracions que el nostre malgratot insigne " Lo Gaiter de la Riera" ens ha trames com a inici de les entregues a les que, així ens ho ha quasi garantit, en seguiran d'altres. Aquesta primera aportació la teníem pendent de publicar des de el passat 22-01-08 però per motius tècnics totalment aliens a la nostra voluntat hem tingut que posposar-la fin avui. Jutgeu vosaltres mateixos perquè a nosaltres el seu punyent i elegant estil versificador ens ha deixat en un estat de perplexitat i adicció absolut, que ho fruïu com nosaltres hem fet i moltes gràcies "Lo Gaiter de la Riera" pel temps esmerçat en la millora de Malgrat.

La cosa és greu si no s´atura,
que ens fan pujar la temperatura
tots aquests malaveranys,
simptoma de malaltia que es cova,
més o menys durant quatre anys.

Aixó de TAPAR, en aquest poble és falera:
amb barret, la torreta,
amb formigó, la riera,
al Som-hi la boqueta,
i amb el jutjat, els de l´Albera
(és a dir, els de l´Arbreda,
dit d´una altra manera)

"-Tant que tapes, i de mi te n´oblides!"
s´exclama el pobre Nicolau,
aquell Sant i Patró nostre,
que en llur fornícula es mostra
i com a estatua, rau.

"-Tapeu-me els ulls amb una vena,
o ulleres fosques, siusplau!
Que aquesta font llampant,
mareja!
Tant de coloms, tufeja...
I d´humitat, la vara em cau!

Poseu-me taps a les orelles:
no vull sentir trompes, ni cornetes
de les bandes a la tardor.
No vull veure majorettes,
ni militars de via estreta,
encara que toquin el tambor!

Tot plegat és un calvari
que em provoca vomitera,
i us ho prendreu com un agravi,
si algun dia,
no m´aguanto la rojera.

Imagineu, per exemple:
el Consistori en comitiva
entrant al nostre temple,
-el dia del Pilar-
de bracet amb els civils,
per anar a combregar.

Avui, no du peineta
una servidora,
peró ben engalanada
llú pamela blanquejada.
I modelet -car- la concejala.

I el puja i baixa, que no s´atura!
Quin mareig! Quina cremura!
Avui ja no me´n puc estar!
I tot per avall, tot pel dret...
...adéusiau pamela, tricornis
i modelet!

Com diu La Trinca -si no m´erro-
quina por i quin canguelo:
segur que m´han filmat,
-aixó sí, ben d´amagat-
els munipes de Malgrat!

I com a vulgar delinqüent,
o com de l´arbreda, gamberro,
m´empaperarant de valent,
perquè diuen
-molt astuts-
que, vomitant hi erem
jo i els menuts.

Valgue´m Déu quanta incultura!
Que jo sóc màrtir, verge i sant!
I els vailets de la cistella,
els salví de la graella,
-si ho preferiu, de l´escudella-
un dia, al restaurant.

Ja ho veieu, sa servidora,
quin embolic monumental,
per no comprar-me ulleres
fosques,
-Raibans, no cal-.

I als que porten gorra plana,
és a dir el cap tapat,
porra, pistola i manilles:
no cerqueu urbanes guerrilles,
ni hostatges menors d´edat.

Que tot plegat és molt senzill,
més fàcil i certer:
veig, de totes les edats,
els que passen pel carrer,
els malgratencs emprenyats.

Com que estic encimbellat,
m´ho permet la meva altura:
no volem ni aquell qui dicta,
ni qui actúa amb mano dura.

I amb rodes de molí,
no ens fareu pas combregar,
primer: perquè son de mal païr,
segon: que ja ho diuen en castellà:

"dime de que presumes..",
que d´aixó no en tens ni gota!
Sincerament, no ens feu cap gràcia,
ni que ens balleu una jota,
quan brameu tots a la una
visca la democràcia!"


Lo Gaiter de la Riera

La capacitat de fer el ridícul és limitada o infinita?

Patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac,patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, i així, sense presses però amb seguretat per sobre de tot, anem fent via, no sabem ben bé cap on anem ni que anem a fer però ens han dit que el nostre destí més immediat està en el punt quilomètric 0, es a dir, el centre del món hispànic universal i a on nosaltres hi volem presentar uns dibuixos que ens han delegat els nostres insignes i portentosos delegats municipals per a major glòria de la nostra gloriosa pàtria local malgratenca. Complirem amb els nostres deures patris o morirem d'un empatx en l'intent, d'això no en tingueu cap dubte, som hidalgas caballeras hispàniques fraguades en moltes i dures batalletes locals. Patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac, patric, patrac,...

No fotem res i n'estem cofois!

Sovint l'exercici de fer una ullada retrospectiva sobre el que deien les nostres autoritats i l'eficàcia aconseguida amb les seves crides, ens situen i expliquen clarament la realitat que tenim, i no la que diuen que tenim. El cartell que us mostrem, tret d'una molt petita aportació nostra, correspon a la campanya endegada per l'ajuntament el mes de juny del 2006 i on es demana la col·laboració ciutadana en temes cívics i que al cap de dos anys, constatem, segueixen igual o pitjor que a l'inici de la crida feta. Cap dels quatre aspectes en que es pretén millorar ho ha fet, sinó que, a parer nostre, ha empitjorat notablement en els últims temps. Pensem que gastar diners públics en campanyes per només cobrir l'expedient, sense fer-ne un seguiment i valoració que de la seva lectura se'n desprèn, és d'una irresponsabilitat absoluta i alhora una clara mostra de com es llencen els diners públics i s'ignoren els compromisos més bàsics de servei a la ciutadania, encara que sembla que aquest és l'objectiu primigeni que cerquen els pellofes professionals de can Jat'hicages.

• Aparcament: Dir caos és dir poc al respecte. Doble fila, xamfrans, sobre les voreres, no respectar el prohibit aparcar, etc., etc.

• Gossos: Quantes sancions s'han imposat al llarg de dos anys, podem caminar pel poble sense deixar de mirar a terra?

• Sorolls: Estem pitjor amb la col·laboració del magnific ajuntament, motos, sirenes, camions, passejades de Harleys Davidson pel centre del poble, etc.

• Escombraries: Els espais de recollida fan fàstic de bruts, llardosos i saturats.

• Gasos emesos pels vehicles: no tenen cap mena de control.

I vosaltres que en penseu, raregem de veure-ho així i son cabòries només nostres?

Bajarse al moro

El nostre confident infiltrat en el SIM (Servei d'Intel·ligència Malgratenca) ens ha tramès un dibuix del confidencial viatge al Marroc del tres representants malgratencs, el que tenen les coses confidencials és que no pots refiar-te de res ni de ningú per ben untat que estigui. Segons ha pogut esbrinar el Morales, ell diu que és el seu nom, la idea del viatge al Marroc va sorgir del Valentin a rel d'un comentari que li va fer la Conxita sobre la dificultat d'aconseguir liquidessa per endegar d'una vegada per totes el ditxós projecte de l'auditori, endarrerit des de fa temps per falta de diners. L'idea el Valentí la va treure dels seus contactes. Per tant, després d'establir les converses oportunes varen decidir anar a la zona del Peñón Vélez de la Gomera, en busca dels responsables dels viatges en pastera, per vendre a bon preu en les alegres nits d'estiu malgratenques, sortides per visitar la bonica costa (bars, discoteques, turons amb ciment....), i aconseguir així, amb els guanys obtinguts, tirar endavant el seu anhelat projecte d'auditori municipal. A última hora van incloure-hi en l'equip en Puignou per a poder fer els pagaments acordats, donada la seva experiència en caixers automàtics. Desprès d'una dura i llarga travessa, viatjant d'incògnit, per no aixecar sospites policíaques, amb una fila lamentable però perfectament camuflats amb el paisatge, com veiem en la fotografia,

varen contactar amb l'Ahmed, el seu enllaç en la transacció comercial que tant bon punt saludats va comunicar-li's que a Vèlez de la Gomera no tenien caixers automàtics, motiu aquest que va obligar en Puignou a tornar a Tanger a fer els reintegraments oportuns, però això sí, cagant-se en la mare que els va parir, per incompetents en les gestions més bàsiques. Un cop retornat de Tanger, l'Ahmed va proporcionar-li's tota la informació relacionada amb la construcció de pasteres i amb l'organització de viatges. Sent fidel a la seva manera de fer, s'havia d'informar per experts en el tema, per això es desplaçaren fins a una cala a prop del Peñón Vélez de la Gomera, lloc des de on una pastera els portaria de nit fins un indret proper a Velez Málaga i on si tot anava segons el pla previst, amb un camió de verdures arribarien a Malgrat sense problemes.

Ah però!, el problema sembla ser sorgí de matinada tant bon punt arribats a Málaga quan l'embat del fort onatge provocat per la mar de fons va fer naufragar les pasteres amb les trenta persones que hi viatjaven. Varen arribar a la costa mig nedant mig gatejant i la Conxita va tenir que ser reanimada pel Valentí, fidel guardaespatlles de la dona i home molt ben dotat per afrontar les emergències més aparatoses, com va quedar demostrat, mentre tant, en Puignou era víctima d'un atac d'histèria i de tos per la molta aigua que va empassar-se en el naufragi i la ràbia d'haver fracassat en l'intent de ser intrèpid i valent per un cop a la vida. Un cop recuperats del mal tràngol viscut però enfonsats anímicament, varen aconseguir contactar i ser recollits pel Manolo, conductor natural de Lepe d'esperit alegre i extrovertit que va intentar amb tots els mitjans al seu abast, i que no eren pocs, elevar el lamentable caràcter mortuori que acompanyà els tres passatgers fins a Malgrat, sense aconseguir al llarg de tot el viatge ni tant sols una rialla de complicitat.

En Morales així ens ho ha narrat, i nosaltres fidelment us ho hem transmès.

Populars tours & trabels

Finalment i amb el fitxatge del nou soci de govern s'ha pogut tirar endavant sense oposició de cap mena la nova agència de viatges municipals “Malgrat de Mar”, creada amb afany d'oferir viatges gratuïts o quasi bé en funció del grau d'implicació o parentiu al partit PPOE. Capitostos i sicaris viatgen gratis i els esbirros a uns preus immillorables. De moment els destins de que es disposa son: Incisa in Val d'Arno, Seynod, Nicaragua, Huelva, Marroc, Madrid i Gàmbia, però a curt termini i en vista de l'èxit en l'endegament, no es descarta ampliar el servei municipal amb altres destinacions d'allò més exòtiques. Per a més informació dirigiu-vos a l'oficina de turisme de l'ajuntament on disposen de tota la informació al respecte.

Tot aquest projecte ha estat possible realitzar-lo amb una mínima inversió de 24.000 euros que en molt poc temps quedarà sobradament amortitzada. I el poble que...!!!

L'exemple socialista a Malgrat*

Si socialisme és la ciència de l'exemple, l'exemple donat pels anomenats socialistes de Malgrat, és lamentablement patètic i antagònicament oposat al que històricament significa el mot que ens ocupa:

“El Socialisme és una doctrina política lligada a la classe social del Proletariat, oposada al capitalisme i a la classe social de la Burgesia, que té com a objectiu la socialització dels mitjans de producció, canvi i transport, la supressió de les classes socials i el repartiment de la riquesa segons l'aportació de cadascú en el treball.”

Auto proclamar-se socialista en aquestes alçades de la història i actuar de forma sectària, críptica i opaca, com es fa a Malgrat, aplicant criteris arbitraris, endogàmics i corporativistes en la governació de tot un poble, sense escoltar res, sense dir res i sense voler adonar-se de res, desoint persistentment els jeràrquicament superiors, els criteris dels tècnics i sobre tot la voluntat dels seus veïns, ens porta a qualificar el govern socialista de Malgrat, de sistema caciquil i autista per el distanciament amb el poble amb que aquesta gent actua i es justifica, defensant només el seu càrrec i espai de poder democràtic que impròpiament ocupen aliens a la realitat social que els envolta.

Intervencions (per acció u omissió) tant lamentables com les que a continuació esmentem, ens reafirmen en el nostre criteri de que els auto anomenats socialistes malgratencs son una autèntica vergonya per la seva ineptitud, incompetència i inutilitat personal i social:

• Torre del Castell.
• Sindicat agrari.
• Torre de la vídua de Can Sala.
• Masia Can Palomeres.
• Riera Can Feliciano.
• Auditori Municipal.
• Accessos platges de Malgrat.
• Cap de la Tordera.
• Pistes de petanca.
• Pla de mobilitat.
• Esmicolament de Santa Rita.
• Caserna policia municipal.
• Camp de futbol.
• Piscina coberta.
• Pla millores barri del Castell.
• Etc., etc., i etc.

I ara que surti algun pellofa i ens discuteixi i/o rebati el que acabem d'afirmar respecte a l'exemple socialista malgratenc.
_____________

*Dedicat als genuïns pellofes malgratencs.

Mosca collonera for ever

Avui malauradament estem de dol, dol provocat per la inesperada i catastròfica mort de la nostra local mosca collonera que finalment ha pillat cacho i ha decidit passar a millor vida. El mon blocaire malgratenc patirà aquesta lamentable pèrdua del qui ha estat un autèntic pioner en endegaments agosarats i d'allò més brillants. Els blocaires malgratencs no podrem omplir el buit que la teva mort representa però has de saber que per si de cas algun dia s'acaba el cacho que has pillat, amb aquesta gent mai no se sap que pot passar, amb immens goig seguirem sent incondicionals admiradors teus.

Finalment perdone'ns però creiem oportú desvetllar la teva identitat a efectes que la gent no vagi escampant infundis sobre la teva autèntica persona.

For ever Mosca, has creat escola. Gràcies!

La riera és meva entereu-vos-en!

Delirant rebequeria la que ha agafat aquesta dona aquests últims temps i que molt bé podria estar lligat a una fase de desarreglo hormonal relacionat amb l'avançada edat de la persona, tampoc cal entrar en més detalls, ja ens entenem! Arribats a aquesta fase, cal posar-se en mans d'un bon metge psiquiatre per iniciar tractament. Nosaltres creiem que tindria que apropar-se a la consulta del seu amic el Dr. Valentí de Palafolls i plantejar-se conjuntament de fer un duet vocal com a teràpia expiatòria dels mals que ens infligeixen ambdues persones en ambdós pobles i que els vagin a escoltar els pellofes incondicionals reconsagrats juntament amb els estaquirots i casposos militants de l'espanyolisme més tronat i esperpèntic.

Ja ho diuen que qui canta els seus mals espanta i, si pel preu d'un tractament se'n poden beneficiar dos, oli en el llum!, el poble pla hi surt guanyant.

Regidor de petanca gestionant publemes

Avui els col·leccionistes d'etiquetes estan de sort al poder afegir al seu àlbum aquesta rara marca de cervesa, trobada per la xarxa, que tot i ser d'un país llunya però alhora germà, té moltes afinitats ideològiques amb el nostre.

Aquí tenim una clara mostra de com els nostres servidors a l'ajuntament es guanyen el sou que entre tots paguem. Aquest regidor de petanca i varis dispersos ha estat nominat diverses vegades com a candidat al premi a la inutilitat més flagrant, no pel que fa, que no fa res, sinó per la cara dura que a sobre hi posa fent veure que la crítica no va per ell. Ell, té una tropa de persones a la seva disposició del taller d'oficis per arranjar pilones inclinades, connexions elèctriques perilloses o rètols despintats, però no es dona per al·ludit o potser és que no l'hi queda temps amb tanta pràctica esportiva que ha de fer per mantenir la seva esvelta figura? Senyor nostre, ha de fer, no fa prou fent veure que fa quan tot ens indica que la seva feina no es veu per enlloc, els 22.000 euros a l'any son per fer feina, no per fer pena, sap?

Ah!, es cert, dispensi, no recordàvem que vostè s'auto anomena i milita de Pellofa Socialista Oportunista Espanyol. Ara ho entenem tot, que tontos que som!

Llops amb pell de xai

Cal clicar sobre la imatge per veure-ho clar.

Guaiteu com n'estan de cofois després d'aconseguir una victòria amb el seu teocràtic i autoritari estil de governar en contra de tot un poble, en contra de Malgrat, en contra dels seus veïns, amics no que no en tenen, només tenen esclaus comprats i servils “petanquerus” nouvinguts. Se'ns han pixat a la cara i encara se'n vanten i riuen dient que plou. Nosaltres des de el nostre particular espai de súbdits, no de ciutadans lliures, i avasallats per tota aquesta patuleia de líders, sicaris i esbirros que conformen el seguici tot, només els hi volem desitjar que per la resta dels seus dies no puguin dormir en pau i el seu déu els condemni a purgar eternament aquest pecat de supèrbia comes i que la historia els situï just al lloc que els hi pertoca com a mesquins i vils “personajillus” d'opereta dolenta que son.

Engrescador projecte de futur

Quan el mes de juny de 2006 va fer-se públic el projecte del futur auditori i les nostres autoritats ens mostraren aquesta fotografia (A) per engrescar als malgratencs del meravellós que seria tenir un centre amb aquestes característiques, informació semblant al DVD de l'arbreda de can Feliciano, del tema camp de futbol no en parlaren gens ni mica, ni de l'us final d'aquest terreny. Nosaltres, que ja tenim un cert coneixement sobre l'incompliment de promeses i més si aquestes es fan poc abans de finalitzar mandat, ens ensumem, sobre tot ara, sabent que aquesta gent també es dedica a les fragàncies més exquisides entre moltes altres roinesses, que el destí final de l'espai esportiu quedarà més o menys com es veu a la foto (B) amb Corte Inglés inclòs. El que ignorem encara, és si el Sr. Quinta pillarà “cacho” o vindran constructors de Madrid com últimament està succeint de la ma d'aquesta gent del PPOE. Nosaltres seguirem molt atentament els esdeveniments que vagin sorgint sobre aquest tema, per que preveiem que donarà molt de joc i més sabent que l'equip local jugarà amb una davantera de somni per fotre'ns el gol (C. Campoy, M. L. Mérida i E. Viñolas). Del futur anomenat “triangle de les Bermudes esportives”, es a dir, del nou camp de futbol, situat entre el barri de l'escorxador, el cementiri i la via de tren, idíl·lic lloc, com veiem, per fer esport, ja en parlarem un altre dia per que intuïm que el misteri del triangle de les Bermudes no serà res comparat amb el que tenim aquí a casa nostre de triangle, i més sabent com sabem, amb la davantera amb que compten aquesta gent.

Seguirem parlant-ne.

Enhorabona, seguim sumant despropòsits

Des de el passat dia 20-12-07 que hem anat aplaçant de publicar el que ve a continuació per motius de donar prioritat als temes que com sabeu, lamentablement s'han anat succeint al nostre poble i han restat importància a d'altres qüestions de, diguem-ne, menor entitat.

Ens va sorprendre molt, i en negatiu, la passejada que el passat diumenge férem pel parc del Castell i en que, només entrar, a les 12,30 h., ens vingues a rebre un gos Pit Bull i un Buldog propietat de dos joves que els tenien deslligats i jugant amb ells del tot aliens a la prohibició d'entrar-hi gossos, vam passar por, porucs com som de mena, però afortunadament es van comportar i no van atacar-nos. Desprès de passejar pel parc una bona estona, varem observar el sistema, altament avantguardista, adoptat per localitzar les plantes o arbres que tenen al parc i que consisteix en que un cop situats davant del número de la planta o arbre, per saber-ne el nom, s'ha d'anar a l'entrada del parc i consultar-ho en el plafó explicatiu que, aquest sí, té lletres, d'aquesta manera és fomenta el passeig de la gent amunt i avall cercant denominacions que, de posar-les al lloc on pertoca, el passejant s'avorriria d'allò més. D'això en deuen dir, els responsables de l'idea, fomentar el passeig alhora que el gust per la lectura dinàmica, incrementant el cabreig dels soferts malgratots que un dia decideixen sortir a fer un tomb. Gràcies als responsables de manteniment i vigilància del parc , es a dir, Srs. Viñoles i Valentín PPOEistes de pro, per haver sabut convertir el parc en un espai de nul interès, d'alt risc i gens engrescador per tornar-hi.

Això és Malgrat!!!

Qui menteix, qui neteja, qui manipula, qui...?

Tenim el dubte de saber si, menteix la Conxita quan afirma que netegen la riera dos cops l'any o bé menteix la brigada de neteja al dir-li que ja l'han netejat i en lloc de fer-ho han estat al bar fent uns vinets, cosa aquesta d'allò més “normal”? Algú pot ajudar-nos a resoldre l'enigma que ens ha sorgit, i que no ens deixa conciliar el són, després d'escoltar per Radio Malgrat amb data de 3-12-07 la transcripció literal que us adjuntem de les paraules dites per l'alcaldessa al ser preguntada sobre el manteniment de la riera de Malgrat? Nosaltres pensem que el tronc situat sota el pont del carrer Riera i que veiem a la foto, és massa gros per passar desapercebut i que no l'hagin vist a l'hora de fer una de les dues neteges anuals, però és clar, en vista de la seva poca vista i del que nosaltres hem vist i escoltat últimament en aquest poble, també podria tractar-se d'algun estrany fenomen relacionat amb el pensar-creure-saber, d'alguna presa de pel monumental o d'algun estrany fenomen paranormal, oi?, qui sap!

És ben vist que la realitat d'alguns supera fàcilment la ciència ficció més agosarada.
___________

• Me permets que pugui conèixer una mica el tema de la riera per que qui la neteja cada any dues vegades l'any, és l'ajuntament...

• Jo li recordo que la riera, l'ajuntament cada any la neteja dos cops... i qui autoritza, per que una servidora me passo pel forro l'autorització, per que sinó no tindríem la riera neta, s'ha de demanar un permís a l'ACA que diuen exactament el tema com has de fer-ho i que s'ha de fer per donar-te una subvenció i a partir d'aquí, la pots netejar.

Anònims públicament amoïnats (més de 150)

Senyora peixatera, voldríem demanar-li que no enganyi més als seus clients amb ofertes que no superen els més mínims paràmetres de sentit comú i amb activitats com la que està realitzant, ha de saber que, aquestes activitats poden tenir greus repercussions en la integritat de molta gent, també ha de saber que el fet de que no passin inspectors amb regularitat, no l'autoritza a vendre qualsevol producte que cregui oportú i que pot causar, com hem dit, greus intoxicacions i/o repercussions a les persones que consumeixen els productes que vostè oferta. Faci el favor d'adequar l'oferta a la demanda i esforcis en ser més rigorosa i acurada en la seva activitat o, en cas contrari, anirà perdent els pocs clients que encara li resten, escamats amb el seus lamentables productes i es veurà obligada a tancar la botigueta, encara que aquesta formi part d'una franquícia i gaudeixi vostè d'avals notables i padrins molt poderosos.

Atentament:
Uns veïns ja intoxicats, crispats i molt escamats amb els seus productes.

Acció social socia-lista

De molt entendridor cal qualificar l'enorme sensibilitat mostrada pel partit dels pellofes oportunistes espanyols al haver facilitat un pla de jubilació particularitzat d'or i d'allò més legal i fantàstic a la regiRaja com a -qui ho dubta- merescut agraïment als serveis prestats a la seva casa gran al llarg dels últims anys, això sí, pagant el contribuent que d'això sí que aquest en pateix un rato. Com a gran gesta del seu departament (Acció social i ciutadania, Formació d'adults i Inserció laboral) voldríem fer especial esment en el fet d'haver desdoblat, suposem que per excés de feina i no poder atendre l'ingent demanda del servei, l'àrea d'inserció laboral, creant així una nova regidoria que passa a ocupar la seva admirada i gran amiga AnaPP al sostenible preu de 24.000 euros l'any, treballant en equip, conjuntant esforços i en perfecta armonia. Que bonic és el treball social popular quan a sobre s'hi posen ganes i capacitats.

Voldríem, quasi bé suplicaríem, que algú ens expliques amb claredat, es a dir, que ho pogués entendre fins i tot un malgratot elemental, que fan les dues Anas -que algunes males llengües diuen que van tirant per que els hi toca- quan estan a l'ajuntament, suposadament treballant pel poble i atenent l'enorme demanda de formació d'adults, inseriments laborals i acció social, diuen. A part d'escalfar cadira se'ls coneix alguna titulació acadèmica o facultat de fer quelcom més que no sigui assistir a reunions pagades, celebracions, inauguracions, altres ons i estrenar modelets de marca i complements de vestuari, safareixejar per la perruqueria, fer enviament de nadales, exhaustius i virtuals informes retroactius sota demanda i passejades amb Mercedes?, algú sap d'algú a qui algú li hagi dit que algú les ha vist treballant o fent-ho veure algun dia? Ens delim per tenir notícies d'aquestes dues activistes dels serveis socials als menys afavorits de la societat, caldria sens falta, fer un seguiment intensiu d'aquestes dues dames i de l'activitat que, penosa, abnegada i sobretot discretament realitzen, no fos cas que, altre cop, fóssim aquí a Malgrat pioners en quelcom i nosaltres, ignorants com som de mena, ho ignoréssim.

Seriosament hem de confessar que ens té el cor robat el pijama de la fotografia!

Govern de Malgrat “Visca la democràcia”

Crits efectuats pels demagogs Conxita i el seu fanàtic sicari Valentín al llarg del ple:

...Visca la democràcia!, visca la democràcia!,

visca la democràcia!, visca la democràcia!,

visca la democràcia!...

Conxita 3 - Valentín 2.

Nosaltres, sense ànim de crear polèmica, encara estem atordits d'haver escoltat aquestes paraules per boca d'uns feixistes contumaços i consumats.

Espectacular espectacle de circ pel grup “Els trinxeraires de Malgrat”

Francament no sabem quina de les dues il·lustracions poden mostrar-nos millor el esperpèntic espectacle, més propi d'un circ que d'un ajuntament, que ahir varem poguer escoltar i alguns pocs privilegiats seguir en directe al nostre poble. La cara amable de la màfia del ciment, es a dir, el PPOE (Partit dels pellofes oportunistes espanyols) va deixar més clar encara, -tampoc calia- quin és el nivell d'oratòria i praxis de peixateria que aquesta gent pot gastar sense esforçar-se massa, els hi surt de dins l'ànima, no poden evitar-ho, no en va setze anys de dures pràctiques en la disciplina els ha dotat d'un nivell de “desparpaju” només superat per l'enyorat Sr. Gil i Gil en els seus moments més brillants. Sentir els nostres primers espases del govern defensant el que avergonyiria de fer-ho a un babau en estat de coma etílic, ha proporcionat als afortunats ciutadans de Malgrat, d'un nou enfoc i d'una nova il·lusió de viure de cara als propers tres anys de miasma i que sense cap mena de dubte prometen ser d'allò més delirants. Ens volen matar ofegats en ciment, però ens alleugereix molt l'ànim el fet de saber que ho farem rient, això si no morim abans d'un autèntic atac de riure.

Recull de perles recollides al llarg de l'espectacle cirquens: Dibuix, una fulla, dibuix elaborat, poca vergonya, democràcia, insultar, barra, calmis, confiança, pugrama, no sé que, no sé quantus, pebrots, menyspreu, curt de gambals, plat de llenties, escorrialles, d'Ana a Ana i tiru per que me toca, farsa, coherència, Bahames, Vega dimissió, suborn, darrera les cortines, entrar al joc, mentidera, no em fa vergonya reconèixer, visca la democràcia (amb eco inclòs), desfatxatessa, i esbirros entre moltes d'altres que ens han plagut d'allò més a les nostres brutes orelles de malgratots.

Demanem disculpes als visitants del blog per haver-nos equivocat a l'hora d'emmarcar les dues il·lustracions d'avui, el marc del nas de pallasso va en el lloc del marc del PPOE i aquest en el lloc del pallasso, encara que realment pensem que no té massa importància alterar-ne l'ordre, per tant, podeu escollir tant el marc i la il·lustració que vulgueu per acompanyar el text del que avui hem comentat. Tanmateix ara ens adonem, malgratots com som, que avui no calia fer cap comentari ja que la imatge ja diu tot el que volíem dir.

Malgratencs de pro - l'Avi del PPOE

Aquí tenim una instantània de les XVII Jornades de Gestió Econòmica Municipal, organitzades per la Generalitat de Catalunya i que aquest any ha comptat amb la presencia del nostre molt il·lustre polític local, Dr. Antonio Puignou que ha presentat la ponència titulada “Com fer per que et surtin els comptes de la jubilació sense descomptar a ningú”. Cal dir que les seves clares i brillants idees han captivat al nombrós públic assistent a les Jornades, que finalment rendit a les seves tant seductores i innovadores teories han premiat amb una clamorosa i sostinguda ovació final.

Des d'aquest espai, ens en felicitem i el felicitem per l'èxit obtingut alhora que li desitgem que, malgrat tot, pugui jubilar-se a gust i dormir en pau aquí a Malgrat, la seva vila natal.

Cataleju de llautó per enfocar-ho millor

D'Alló més normal hem de qualificar que, per estrenar l'any i amb ell el nou sistema de circulació i viabilitat, el Sr. Valentí en aplicació de totes les seves tesis, elaborades pacientment i sense reparar en esforços al llarg d'anys, ara, hagi tingut l'encert de fer-nos una demostració pràctica dels resultats obtinguts i de com una cavalcada de Reis ha de travessar el poble de banda a banda infringint la normativa circulatòria en tretze dels disset carrers pels que transcorregué la cavalcada. Té mèrit, molt de mèrit haver aconseguit la felicitació dels alts càrrecs del departament de trànsit de la Generalitat pels resultats obtinguts amb aquest pla. Clar que ja és un tema conegut que entre ells, polítics tots, es tapen les vergonyes, uns legislen el que volen i els altres executen el que els hi sembla i tots contens, tots levitant i perpetrant nyaps a tort i a dret sense reparar en despeses, total, com que ho paga el poble. Per això els hi demanem que si proven d'enfocar els temes futurs del seu departament amb un cataleju de llautó, fàcilment ho faran millor, i el cataleju no cal que se'l quedin, poden cedir-lo a les altres regidories de l'ajuntament, que també, bona falta els fa per enfocar els seus afers.

Els carrers en vermell son els únics en que es va respectar la senyalització viaria.

-avinguda de Tarragona -carrer d'Isaac Albéniz -carrer de Salvador Espriu -avinguda de la Verge de Montserrat -carrer de Joan Maragall -carrer d'en Fonlladosa -carrer de les Escoles -carrer de Sant Esteve -carrer de Sant Elm -carrer de la Llibertat -carrer de Joaquim Ruyra -carrer de Girona -avinguda de la Mediterrània -avinguda del Carme -carrer del Carme -carrer de les Escoles -carrer de Ramon Turró -pàrquing de la plaça de Catalunya

Quin prodigi de projecte de viabilitat, sí senyor, tot el poble en parla meravelles!

Aprofitem Sr. Valentí la seva receptivitat per recordar-li que estem, encara, esperant poder tenir GUALS GRATIS com ja li varem comentar fa unes setmanes, oi que ja hi està treballant en la petició que varem fer-li? Surti ja de sota la taula, no s'amagui i digui'ns-ho, que estem a l'espera i ens delim per reduir, amb la seva col·laboració la nostra desmesurada despesa d'impostos municipals i poder així ser menys pobres.

Patrulla dels pellofes oportunistes espanyols - PPOE

Certament tal i com ens va recordar ahir en Raspberri en la seva brillant aportació, varem fer curt de qualificatius per definir a tota aquesta gent i que a partir d'ara nosaltres anomenarem “Patrulla dels pellofes oportunistes espanyols”, més que res per no ofendre als possibles i legítims socialistes de cap i cor que puguin viure encara entre nosaltres i no s'identifiquin amb aquesta gent i els seus perversos atemptats cívics i medi ambientals. Per a nosaltres aquesta patrulla no en son de socialistes, son oportunistes que han perdut les sigles pel camí i, refundats ara sota les sigles més escaients de PPOE (Partit dels Pellofes Oportunistes Espanyols), és com a partir d'ara i des de aquest blogg seran denominats sense ànim d'ofendre, sinó de ser clars i anomenar les coses pel seu nom.

També voldríem, abundant amb l'idea d'en Raspberri, ampliar i adaptar els qualificatius a les tres lletres que conformen ara la seva nova denominació, P-O-E, i això amb afany de no ser tant estalviadors com el dia que només varem dir, això sí, cridant, SAPASTRES.

P: Palanganes, pals d'escombra, pallassos, pallisses, pàmfils, panxa-birres, panxafarts, paons, paparres, peixateres, pelagats, pelmes, pendons, penjats, pertorbats, pesats, petaculs, pets de llufa, petimetres, petulants, pillastres, pilotes, pintamones, pinxos, pirats, pirates, pitecantrops, pocatraçes, pocavergonyes, poc-cervells, populistes, porcells, pòtols, purrialles.

O: Obcecats, obsésos, obtusos, oligofrènics, orangutans, orats, orcs, orelluts, ornis.

E: embrollaires, embusteros, emplastres, emprenyadors, enculats, energumens, enganyamons, enredaires, ensibornadors, ensumallufes, entabanadors, enzes, esbirros, esbojarrats, escalfacadires, esclafapets, escurabosses, escurçons, esmaperduts, espantalls, espanyolassos, esquilatontos, esquirols, estafadors, estraperlistas, estruços, estúpids.

Podeu triar i remenar, és de franc, i qualsevol d'aquestes denominacions s'hi escau d'allò més per qualificar als components de la patrulla que conformen aquest bonic quadre titulat “Casa de barrets”.

Que en son de bunyolaires aquesta gent!

Aquesta gent, socialistes ells, que diuen treballar pel poble de Malgrat i argumenten prioritzar la seguretat per sobre de qualsevol altre concepte en el tema de l'espai, volgudament naturalitzat per molts ciutadans, de l'arbreda de Can Feliciano, no saben, no s'adonen, o ens menteixen clara i impunement amb aquesta argumentació quan des de fa anys, i no pocs, la gola de la riera que fa una amplada de 7m., amb una irresponsable actuació del propi ajuntament i consentida per l'ACA, van reduir a l'amplada de 3m., es a dir, han fotut un tap al final de la riera, s'han quedat tant amples i, si no hem patit cap inundació important, encara, ha estat gracies a l'escassa pluviometria dels últims anys, el que ha fet que no hagem patit avingudes d'aigües desbocades. Son una colla de temeraris, van encegats, no saben ni el que es fan però d'invocar criteris tècnics o de seguretat, que ells mateixos desconeixen o incompleixen amb total impunitat, d'això sí que en saben, estan en una clara línia de demagògia delirant i esperpèntica, en la línia del "patatín i el patatán" i del sí perquè sí i perquè sí com nens petits.

Colla de SAPASTRES i INCOMPETENTS son els únics qualificatius que es mereixen, i quedo curt, i quedo curt, i...

El que ens han dut els Reis

Nosaltres havíem demanat als reis que ens portessin una riera descoberta i oooh! sorpresa, ens han portat un lot gegant de feristeles, farsants, bunyolaires, tril.leros, estafadors, mortadel·les i xorissos ibèrics!

En tot el morro!

Encara que sigui virtualment, celebrem l'empastifada comesa per algun malgratot de pro que, amb molt bon criteri, ha endegat a la Sra. Ana, la més pèrfida de les moltes pàmfiles pèrfides que pul·lulen impunement per l'ajuntament. Com pot avançar un poble amb gent d'aquesta categoria humana en llocs de pressa de decisions i de responsabilitats ciutadanes importants?

Que ens hem begut l'enteniment, que som mesells, masoquistes o xaiets? Potser ja n'hi ha prou de romanços i de seny, potser que ho proclamem ben alt als quatre vents i expandim el nostre malestar amb veu prou alta per ser tinguts en compte a la seva Casa de la Vila, no la nostra, ells tenen uns objectius absolutament divergents amb els nostres, ells només cerquen viure dels nostres diners i alguns, el que és més greu, fins i tot en tenen prou venent-se la seva dignitat per uns tacos de mortadel·la genuïnament espanyola.

Des d'aquí animem a que si algun intrèpid malgratot vol perpetrar un endegament real, no virtual, la seva gesta serà celebrada de manera clamorosa i proclamat per unanimitat popular “Noble patrici benefactor del poble de Malgrat”. Queda dit i establert el repte!!!

De puta pena socialista

No tenim més paraules per definir l'alcaldada d'ahir tret de les del títol. Si voleu dir les vostres seran benvingudes.

D'estruços i polítics

Dins del bonic doble marc dels euros i la mortadel·la podem observar al polític malgratenc professional i de com reflexiona per gestionar patrimonis, voluntats i diners de tot un poble. No, avui no volem parlar de corrupció democràtica, d'autisme consistorial, d'inoperàncies manifestes, ineficàcies demostrades, incompetències flagrants, no, avui no, tot això ho deixarem per més endavant. S'apropen bons temps pel que popularment comença a conèixer-se com: ALCALDADA EVIDENT i sense pal·liatius de cap mena!

_________

alcaldada

1 f. [LC] Acció feta per un alcalde abusant de la seva autoritat.

A quants graus estava l'aigua?

Estem en un poble d'intrepits i agosarats ciutadans. Com s'explica, sinó, que Barcelona reuneixi 150 valents nedadors, i Malgrat aconsegueixi una participació de 40 ciutadans? Per estadística ens en tocarien 0,04, no quaranta (més o menys).

Enhorabona a tots els valerosos malgratots, magnífica forma de començar l'any tenint en compte la de gerres d'aigua freda que ens esperen al llarg de l'any.